Parlar de gastronomia a Porto és com parlar de futbol: tothom té el seu plat estrella i una opinió ferma sobre on es prepara el millor. I, sí, segurament ja hauràs sentit a parlar de la famosa francesinha: un sandvitx monumental, amb capes i capes de carn i embotits, cobert de formatge fos i nedant en una salsa rica i especiada. Un plat que, com tot a Porto, té la seva pròpia llegenda. Diuen que va ser inventat per un emigrant portuguès inspirat en el croque-monsieur francès, però amb aquell toc d’excés i sabor tan característic de la ciutat.

Tot i que el seu nom sembli diminutiu (potser per la fina ironia portuguesa), el plat és un autèntic desafiament per als amants de la gastronomia. Que tremoli la dieta, perquè el colesterol està més que garantit! Aquest monstre culinari et desafia a enfrontar-lo sense rendir-te a mig camí. I on es menja la millor francesinha? Si preguntes a un local, et dirà que només un autèntic portuense coneix el lloc exacte. La meva experiència diu que O Golfinho és el millor lloc, altres et diran que el Café Santiago, amb el seu ambient bulliciós i servei ràpid, és insuperable, i alguns et recomanaran el Bufete Fase, on la francesinha és l’única estrella del menú. Però, entre nosaltres, la millor manera de descobrir-ho és perdre’t pels carrerons i trobar la teva preferida. Això sí, si veus una cua interminable i una porta modesta, probablement ets al lloc correcte.

Però, compte, Porto és molt més que aquest sandvitx de dimensions èpiques. Després d’enfrontar-te a aquest repte culinari, voldràs explorar altres delícies que només es troben en aquesta ciutat. Així que, guarda una mica d’espai a l’estómac (o planifica un parell de dies més) perquè aquí comença la veritable aventura gastronòmica.

Comencem per les Tripas à Moda do Porto, un plat amb més història que qualsevol catedral de la ciutat. Tripes? Sí, ho has llegit bé! Porto té tant d’orgull per aquest guisat de tripa i llegums que fins i tot els seus habitants porten el sobrenom de tripeiros. La llegenda diu que, en temps d’Enric el Navegant, els habitants de Porto van donar tota la carn de qualitat a les expedicions que partien a explorar el món, quedant-se només amb les vísceres i els retalls per alimentar-se. I així, de la necessitat, va sorgir aquesta recepta que avui és símbol de generositat i sacrifici. T’hi atreveixes? No et preocupis, amb una bona copa de vi de la regió, aquest plat es converteix en una experiència saborosa i reconfortant.

Si, en canvi, t’ha tocat un d’aquells dies plujosos tan típics de l’Atlàntic i vols alguna cosa més lleugera, el Caldo Verde és com una abraçada en un bol. Aquesta sopa senzilla, feta amb col arrissada, patata i xoriço, és perfecta per als dies més frescos o com a entrant per obrir la gana. La trobaràs a gairebé qualsevol casa de menjars o taverna local. Perquè sí, tot i que és a la carta de tots els restaurants, els autèntics portuenses la gaudeixen en llocs petits i sense pretensions, on la recepta ha passat de generació en generació. Seu en un tamboret, demana un got de vi verd i assaboreix un plat que té gust de casa.

Si comences el teu recorregut des de l’Hotel Acta Laumon, de seguida t’adones de per què La Sagrera té aquesta atmosfera especial. Un barri que s’ha mantingut a l’ombra del bullici del centre, on els avis encara s’asseuen a xerrar a les places i els petits comerços conserven aquella autenticitat que costa de trobar en altres punts de la ciutat. Però no et deixis enganyar per la seva calma aparent. La Sagrera té un costat més vibrant, creatiu i alternatiu, i aquí és on entra en joc la Nau Bostik.

Imagina’t un antic complex industrial reconvertit en un centre d’art urbà, ple de murals gegants, exposicions efímeres i esdeveniments culturals que atrauen tot tipus de públic, des de curiosos fins a apassionats de l’art. La Nau Bostik és un lloc on el passat industrial de Barcelona es troba amb el seu futur creatiu, un espai conquerit per artistes i col·lectius locals, donant-li una nova vida al barri i convertint-lo en un dels pols culturals més importants de la ciutat.

Passejar pels voltants de la Nau és com endinsar-se en un petit laboratori d’idees. Cada racó explica una història diferent, cada paret pintada és un manifest visual, i cada esdeveniment és una excusa per tornar-hi i veure què ha canviat. Des de mercats de disseny i fires de vinils fins a festivals de cinema independent, l’agenda de la Nau Bostik o la Nau Ivanow és tan eclèctica com el públic que la visita. Tot això, sense perdre aquell esperit de barri que fa que qualsevol que hi entri se senti benvingut.

Però La Sagrera no és només la Nau. El barri sencer respira un aire de renovació constant. Encara hi trobes vestigis del seu passat obrer, amb antigues fàbriques reconvertides i petits bars amb dècades d’història que ara conviuen amb cafeteries modernes i restaurants que han sabut combinar allò clàssic amb allò contemporani. La Plaça de la Sagrera segueix sent el cor del barri, un punt de trobada on els veïns es reuneixen, les famílies passegen i les noves generacions han començat a donar-li un aire més dinàmic a l’ambient.

Si t’allunyes una mica més, cap a la Plaça Massades, et trobes amb un d’aquells racons que semblen haver sortit d’una altra època. Envoltada d’edificis modernistes i porxos, aquesta plaça triangular és perfecta per fer una parada, demanar un cafè i veure passar la vida del barri sense presses. Al seu voltant, petites botigues i llibreries que conserven aquell regust de comerç de barri, on els propietaris et reconeixen i el temps sembla moure’s més lentament.

Però La Sagrera també mira cap al futur. Amb el projecte de la nova estació de tren d’alta velocitat, es preveu que el barri es converteixi en un dels nusos de comunicació més importants de Barcelona. I tot i que aquesta transformació promet canvis significatius, els veïns semblen decidits a mantenir aquest equilibri entre allò nou i l’autèntic, entre allò modern i allò proper. Perquè, al cap i a la fi, això és el que fa especial La Sagrera.