Raval l'autèntic setge de bars de Barcelona

Rutes gastronòmiques al Raval

Els bars del Raval: més que birres i tapes (però sobretot birres i tapes)

El Raval. Aquest barri que alguns estimen i altres miren de reüll. Carrers estrets, vibrants i a vegades caòtics, on pots topar-te amb turistes despistats, modernets amb bigoti de disseny i algun que altre personatge que sembla haver sortit d’una novel·la de Bukowski.

Però, saps què? A tots ens encanta el Raval per una raó: els seus bars. Perquè aquí, entre un grafit i una cantonada amb aquella aroma dubtosa a orina, es troben els autèntics temples de la bona vida. Aquests bars amb solera, on el vermut es serveix com Déu mana, la birra està ben tirada i l’ambient és tan dens que el podries tallar amb un ganivet. Però anem al gra, que vols saber el què i on, oi?

Comencem pel clàssic: La Ravala. Aquest és el tipus de lloc on, quan demanes una birra, sents que estàs tancant un tracte amb el mateix diable. El cambrer te la serveix amb aquell gest de "ja sé el que vols, amic", i abans que te n’adonis, estàs gaudint d’una birra perfectament tirada, amb aquella escuma cremosa que no es troba a qualsevol racó. Però no et distreguis amb la cervesa. La clau aquí és la truita de patates. Daurada per fora, sucosa per dins, i amb un toc de ceba caramel·litzada que faria plorar d’emoció la teva àvia. Demana’n una ració. No, millor dues. Aquí la truita no és un acompanyament, és el plat principal. I cada mossegada et recorda que les coses senzilles però ben fetes són les millors.

Si tens ànima canalla, aleshores el Pollo Bar i, en petit format, la seva homònima La Polla són parada obligatòria. Aquest cau, que ho ha vist tot (i a tothom), és un homenatge a la decadència del Raval. Hi entres i sembla que el temps s’ha aturat. La decoració és un collage d’art pop, llums de neó i adhesius de bandes punk que ningú recorda. Però el que importa aquí no és el decorat, sinó la cassola de callos. Sí, ho sé, no és un plat per a tothom, però els autèntics bars del Raval no estan per fer concessions. El sabor és intens, especiat, amb aquella textura gelatinosa que només tenen els bons callos. Se serveixen fumejants, acompanyats de pa cruixent perquè puguis sucar i no deixar ni rastre de la salsa. Perquè aquí, si no suques, t’estàs perdent la meitat de l’experiència.

I per canviar d’ambient, parlem del Nevermind. Aquí no véns a delectar-te amb cuina casolana, sinó a transportar-te a un local on el grunge encara és viu i l’esperit dels 90 ressona a cada racó. Aquest lloc és un veritable refugi per a skaters, amb la seva rampa al mig del bar, parets plenes de grafits i una atmosfera tan relaxada que podries asseure’t a terra sense que ningú et mirés estrany. Però el que de veritat atrau aquí és la cervesa barata i els nachos amb formatge. No esperis delicatessen, perquè aquí véns a sucar nachos mentre et beus la tercera birra. Si el que busques és un ambient sense pretensions i bones vibracions, et quedaràs fins que la música et faci fora a puntades de peu.